MANIFEST DE LA UNIVERSITAT

ENFRONT LA INTERVENCIÓ ARMADA CONTRA L´IRAQ DIEM:

Condemnem la pràctica d'un imperi que ha posat la guerra com a motor de la seva existència, convertint d'aquesta manera la política en guerra i la pròpia economia en economia de guerra.

 

La imposició de la dualitat amic/enemic per governar el món simplifica brutal i criminalment la realitat. Nosaltres, que vivim en societats multiculturals, ens neguem a tenir un enemic i a ser partíceps de cap massacre.

Sabem que la paraula guerra no s'escriu en singular: Iraq, Afganistan, Palestina... Sabem també que hi ha una guerra que travessa la vida quotidiana: ens vestim gràcies al treball infantil; imposem lleis d'estrangeria... Nosaltres mateixos som víctimes de la precarietat i estem desposseïts de la possibilitat de decidir com volem viure.
Des de Seattle a Gènova, i ara contra la guerra d'Iraq, està sorgint un moviment de resistència i protesta que no pertany a ningú perquè és de tots. Un moviment que dia a dia posa en dubte la representativitat dels nostres polítics.

 

Com a universitat ens agradaria incloure'ns-hi i impulsar-lo en la mesura de les nostres possibilitats.

 

La universitat sembla que estigui abocada a convertir-se en una torre de marfil o en un aparell només vàlid per la reproducció del capitalisme.h No volem que sigui així. Hem de ser capaços de produir idees i comportaments que generin cooperació enfront la guerra. Hem, en definitiva, de poder inventar vides col.lectives que no estiguin supeditades a la por.


 

26 de març de 2003

ANTE LA INTERVENCIÓN ARMADA CONTRA IRAQ

QUEREMOS DECIR:

Condenamos la huída hacia delante de un imperio que ha puesto la guerra como motor de su existencia convirtiendo así la política en guerra y la economía misma en economía de guerra.

 

La imposición de la dualidad amigo/enemigo para gobernar el mundo simplifica brutal y criminalmente la realidad. Nosotros, que vivimos en sociedades multiculturales, nos negamos a tener un enemigo y a ser partícipes de ninguna masacre.

Sabemos que la palabra guerra no se escribe en singular: Irak, Afganistán, Palestina... . Sabemos, además, que existe una guerra que atraviesa la vida cotidiana: nos vestimos gracias al trabajo esclavo; decoramos nuestras casas gracias al trabajo infantil; imponemos leyes de extranjería... pero nosotros mismos también somos víctimas de la precarización y estamos desposeídos de la posibilidad de decidir cómo queremos vivir.

 

Desde Seattle a Génova, y ahora frante a la guerra de Iraq, está surgiendo un movimiento de resistencia y protesta que no pertenece a nadie porque es de todos. Un movimiento que pone día a día en entredicho la representatividad de nuestros políticos.

 

Como universidad nos gustaría formar parte de él e impulsarlo en la medida de nuestras posibilidades.

La universidad parece estar abocada a convertirse en una torre de marfil o en un aparato útil sólo para la reproducción del capitalismo. No queremos que sea así. Tenemos que ser capaces de producir ideas y comportamientos que generen cooperación frente a guerra. Tenemos, en definitiva, que poder inventar vidas colectivas que no estén sujetas al miedo.

26 de marzo 2003

DEVANT L'INTERVENTION ARMÉE EN IRAK, NOUS VOULONS DIRE:

Nous condamnons la fuite en avant d'un empire qui a établi la guerre comme moteur de son existence, convertissant ainsi la politique en guerre et d'elle-même l'économie en économie de guerre.

L'imposition de la dualité ami/ennemi pour gouverner le monde simplifie la réalité de manière brutale et criminelle: Nous qui vivons dans des sociétés multiculturelles, nous nous refusons à avoir un ennemi et à être participants d'aucun massacre.

 

Nous savons que le mot guerre ne s'écrit pas au singulier: Irak, Afghanistan, Palestine… . Nous savons aussi qu'il existe une guerre qui s'immisce dans la vie quotidienne: nous nous habillons grâce au travail-esclave, nous décorons nos maisons grâce au travail des enfants, nous imposons des règles d'extranéité… Mais nous aussi nous sommes victimes de la précarisation aussi bien que privés de la possibilité de décider de la manière dont nos voulons vivre.

De Seattle à Gênes, et maintenant face à la guerre en Irak, est en train d'émerger un mouvement de résistance et de protestation qui n'appartient à personne, parce qu'il est de tous. Un mouvement qui met jour après jour en doute la véracité de la représentativité de nos politiques.

En tant qu'université, nous aimerions faire partie de ce mouvement et le soutenir dans la mesure de nos possibilités.

L' Université semble être en passe de devenr une tour de marbre, sinon un appareil utile pour la reproduction du capitalisme: Nous ne voulons pas qu'il en soit ainsi. Nous devons être capables de produire des idées et des comportements qui génèrent de la coopération face à la guerre. Nous devons, en définitive, pouvoir inventer des vies collectives qui ne soient pas assujetties à la peur.


 

26 Mars 2003

IN RELATION TO THE MILITARY INTERVENTION AGAINST IRAQ WE SAY:

We condemn the actions of imperialist power which makes war as a motor of its existence, converting politics into war and its economy into a war economy.

The imposition of the friend/enemy duality as a way to lead the world is a brutal and criminal way to simplify reality. We live in multicultural societies, and we reject having enemies and being party to any massacre.

We know that the word 'war' is not written in singular: Iraq, Afghanistan, Palestine….We know for a fact that we are facing a 'war' in our daily lives: we clothe ourselves thanks to child labour; immigration laws are imposed…We are victims of the market forces and we are been denied the chance to decide how we want to live.

From Seattle to Geneva and now against the war in Iraq, a resistance and protest movement is emerging, a movement that does not belong to anyone but belongs to all of us. It's a movement that everyday questions the unrepresentative behaviour of politicians.

As a University we would like to be in that movement and try to keep it alive as much as we can.

It seems as if a University is condemned to become an ivory tower or just an instrument to reproduce capitalism. We do not want that. We have to be able to produce ideas and behaviour which create cooperation against war. Indeed, we have to be able live in cooperation and do it free from fear.


26th of March